Els nostres amics de A TOT DRAP de Sant Pol de Mar ens regalen un troç de la seva història, que també és la nostra. Moltes gràcies

En el canviant paisatge urbà de Sant Pol, hi ha un element característic,
que gairebé passa desapercebut, de tant habituats a veure'l com estem. Fa
setanta cinc anys que hi és, i s'ha mantingut quasi inalterable en el seu
aspecte exterior i interior, tot i la seva situació. Estem parlant de la
caseta del motor- la "maquinilla" per a alguns . Però, què és? Què hi fa
allà? Haurem de recular en el temps i explicar-ne una mica la història.


Durant el primer terç del segle vint, Sant Pol era una població de
pescadors i pagesos. Observant imatges d'aquella època, ens sorprèn la
quantitat d'embarcacions que ocupaven la sorra. L'únic medi existent
llavors per treure les barques de l'aigua era la tracció animal. En Mià
dels bous, - aquest era el sobrenom de Damià Mas i Ribó – era el propietari
de dues parelles de bous i un matxo, que duien a terme aquesta feina.
Cobrava als pescadors per aquest concepte; per "tires" en deien .


Però ens trobem a finals dels anys vint i principi dels trenta. El país,
amb una acabada d'estrenar república es prepara per a fer un salt endavant
en l'àmbit social, cultural, però també tecnològic. S'havia viscut
recentment la Exposició Universal de Barcelona l'any 1929, que aportava
innovacions en diferents aspectes.


Algunes barques ja havien incorporat els primers motors, després d'haver
anat tota la vida a rem i vela. A Montgat, Pineda o Calella, també havien
instal·lat motors a la platja per a la feina de treure les barques.
Aquestes tres casetes, eren propietat d'una mateixa persona: un "americano"
que havia invertit part de la seva fortuna en aquest negoci. Però en Mià en
volia construir una de la seva propietat.


En una entrevista feta a Maria Mas i Llobet,- la filla d'en Mià-, ens
explicava recentment el seus records, de quan ella era encara una nena, i
va visitar amb el seu pare la Exposició Universal. Allà hi va veure, de ben
segur, el que ell necessitava: un motor per a treure les barques. També ens
recordava la Maria, les moltes dificultats que van haver de superar, de
tipus burocràtic i administratiu per a poder construir en un indret com
aquest, a la platja, arran de mar, al costat de la via del tren. A la fi,
però, se'n pogué sortir. A l'Arxiu Municipal de Sant Pol, s'hi pot veure
encara la memòria tècnica, necessària per a sol·licitar el permís de
construcció. La signa l'arquitecte Ignasi Mas i Morell. Som a l'agost de
mil nou-cents trenta u.


El projecte sembla que va endavant. En aquella època, a Sant Pol no hi
havia revista local. Però a "La Maresma", editada a Mataró, i amb
informacions d'altres pobles podem llegir al seu número d'abril de mil nou
cents trenta dos una petita nota que diu literalment: "L'últim temporal de
garbí ha deixat un xic de sorra a la platja nostra que algunes barques
aprofiten per treure-hi. És per això que del tot instal·lada la màquina de
treure les barques, ha inaugurat el seu servei, suprimint la parella de
bous que tant de caràcter donava a la platja nostra". Aquí tenim la partida
de naixement de la caseta del motor.


Francesc Isern, pescador de Canet de Mar, en el llibre on explica les seves
vivències, fa memòria i diu: "Encara recordo quan a la platja de Sant Pol
varen treure els bous per posar la màquina. Varen venir a Canet a
embarcar-los a la càrrega i descàrrega del ferrocarril, camí de
l'escorxador, els pobres. Mireu si n'eren, de grossos, que amb el bescoll
quasi arribaven al sostre del vagó".


Ara, ja en sabem una mica la història, de la caseta i el motor. Durant més
de cinquanta anys, va anar complint la missió per a la qual va ser
construïda. Fins i tot, durant la guerra va treure de l'aigua un avió
republicà, que va caure al mar, metrallat, davant del poble. El pilotava
un noi madrileny, de dinou anys, que va sobreviure a l'ensurt. La Maria Mas
ens ho va explicar amb precisió. L'avió va estar uns quants dies a la
platja, el desmuntaren en varies parts, fins que el pogueren carregar en un
tren. Això va ser el tres de gener de mil nou cents trenta nou.


Quan en Mià va deixar de treballar, la seva feina la seguiren fent els
palers de la confraria. L'última barca, de les quatre grans que quedaven, -
l'Ester-, va sortir per última vegada el dia set d'agost de mil nou cents
vuitanta cinc. Quan tots els pescadors professionals traslladaren les seves
activitats al port d'Arenys, el motor quedà gairebé en desús, però no del
tot. Molts pescadors aficionats, - a través de l'associació l'Ancora -, el
seguien fent servir, i n'asseguraren alhora el manteniment fins els nostres
dies.


Així doncs, l'any dos mil set, en farà setanta cinc de la seva posada en
servei. Però, quin futur li espera?. Per a algú, potser estem parlant d'una
ferralla obsoleta.


La llei 9/1993 de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, diu en el
seu article 1: "El patrimoni cultural català és integrat per tots els béns
mobles i immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que
per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic,
paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic
mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser
gaudits pels ciutadans i transmesos en les millors condicions a les
generacions futures". Aquests béns poden ésser de titularitat pública o
privada. Algú en dubta, avui dia, de la conveniència de conservar i
protegir un edifici modernista, un pont romànic, o una església gòtica?.


Els avenços tecnològics recents no ens han de fer oblidar un passat que
sembla llunyà. Que forma part de la mateixa història, però en etapes
diferents.


El mateix Museu Marítim de Barcelona, en la tasca que està portant a terme,
a tota la costa catalana, de inventariar i documentar el passat mariner i
tot el que en resta, ens va fer arribar un document on manifesta: " Sant
Pol conserva un element singular que constitueix una peça important del
patrimoni marítim català, el valor de la qual supera l'interès purament
local. Es tracta de la caseta que protegeix la màquina de varar les barques
dels pescadors, un element arquitectònic que resulta ser un testimoni únic
del passat mariner de la vila, i un edifici únic a Catalunya.
La conservació del conjunt pot permetre explicar el món de la pesca a Sant
Pol, i de forma particular l'ofici de paler "


Podrien formar part la, caseta i el motor, en un futur no molt llunyà de la
"mar de museus", la xarxa de petits i grans museus marítims de la costa
catalana? Aquesta estructura de cooperació té per objectius promoure la
protecció del patrimoni marítim, sensibilitzant a la societat de la seva
importància com a part integrant de la cultura i la història pròpies.


És en aquesta direcció que l'associació A Tot Drap està adreçant tots els
seus esforços. Per a aconseguir la complicitat i la col·laboració de totes
les parts implicades, - la propietat, les administracions,...- , en un
projecte integral on es puguin desenvolupar a la platja totes les
activitats lúdiques tradicionals: pesca, bany, navegació, gaudint alhora
d'un equipament històric i cultural d'aquesta mena. Una façana marítima
digne del seu passat i d'acord amb el futur que Sant Pol mereix.