preparant l´EXPEDICIÓ AL POL SUD per discapacitats

Xavier Valbuena, professor de secundària que va perdre una cama fa 7 anys, i Carme Garcia, cega de naixement, han estat els dos catalans preseleccionats per participar en la primera expedició de minusvàlids de la història que anirà al pol Sud

La fi del món podria ser perfectament el pol sud geogràfic. Està situat al punt del planeta més allunyat de la civilització, enmig d'un desert de gel i vent, al continent antàrtic. Arribar-hi és una proesa per a qualsevol persona. De fet, no fa ni un segle que l'explorador noruec Ronald Amundsen va conquerir per primera vegada el pol Sud. I molt pocs s'hi han aventurat després d'ell. Però això no intimida els organitzadors de la primera expedició de la història que anirà al pol Sud amb persones amb discapacitats físiques. El projecte vol demostrar que determinades minusvalideses físiques no han de ser una barrera per portar una vida completament normal. Dos aventurers el lideren. El periodista Juan Señor, que té dos fills amb minusvalideses i que està convençut que: «Els discapacitats necessiten herois, i puc assegurar que n'hi ha.» Señor s'ha associat amb un dels exploradors polars de més renom, Ramón Larramendi, inventor del catamarà polar. L'any passat va dirigir una expedició que va travessar el continent antàrtic –que té un diàmetre de 4.500 quilòmetres– sense ajuda de mitjans mecànics, i només impulsat pel vent.

Señor i Larramendi han ideat el projecte, però l'expedició la formaran tres persones amb minusvalideses físiques. Després d'un primer procés de selecció, d'entre setanta candidats els organitzadors –l'agència Tierras Polares Expediciones– han escollit sis persones –quatre nois i dues noies– que ja s'estan entrenant. Tres són cecs: Carme Garcia, Serafín Zubiri –el conegut músic– i Enrique Sánchez-Guijo. A dos se'ls ha amputat alguna extremitat; a un, una cama des del fèmur, Xavier Valbuena, i a l'altra, Iria González, des de la tíbia. A Jesús Noriega, el sisè preseleccionat, li falta una mà des que va néixer.

Carme Garcia i Xavier Valbuena són els dos catalans que participen en l'aventura. Valbuena, professor de secundària en un col·legi de l'Hospitalet de Llobregat i veí de Vilassar de Mar, va perdre la cama en un accident de moto l'any 2000. Amant de la muntanya i el senderisme, del mar i la navegació –és capità de iot–, del cel i les estrelles –és astrònom–, Valbuena, que porta una pròtesi ortopèdica, es va sentir fascinat pel repte d'anar al pol Sud de seguida que va saber que es buscaven herois disposats a anar-hi. Arrossegat per la possibilitat de ser, finalment, un dels escollits, Valbuena ha començat una trepidant cursa de superació. Ell explica: «La primera vegada que em vaig sentir discapacitat després de l'accident va ser quan vaig tornar a la muntanya i vaig descobrir que no podia pujar.» Fa tres setmanes, però, Valbuena va fer el cim del Carlet, amb altres participants en el projecte i en una de les primeres sessions col·lectives d'entrenament. Què ha canviat des d'aleshores? «Una cosa tan simple com els bastons», admet. Reconeix que tenir un objectiu, el pol Sud, l'ha empés cap a la descoberta. També creu que altres persones que estan en una situació semblant poden arribar a plantejar-se, després de veure aquests aventurers, que poden viure d'una altra manera. «La barrera dels discapacitats és mental», manté Valbuena, que assegura també que «no hi ha diferències entre una persona discapacitada i una que no ho és, ho sé per pròpia experiència».

Carme Garcia, una veïna de Salt (Gironès) amb deficiència visual congènita, creu que té moltes possibilitats de ser una de les escollides per la fortalesa física i mental que ha adquirit durant la seva trajectòria com a esquiadora: va participar en els Jocs Paralímpics del 2002 a Salt Lake City i en els del 2006 a Torí. «Sé què és passar fred i conec la muntanya. Sempre m'han atret els reptes i buscar els límits. Anar a l'Antàrtida és una aventura que no puc rebutjar!», assegura.

L'expedició de discapacitats al pol Sud està prevista per al desembre del 2008. Mentrestant, els aspirants a herois s'entrenen i busquen patrocinadors. No només per finançar el projecte, sinó també perquè tots els beneficis econòmics es lliuraran a entitats dedicades a la integració de minusvàlids a través de l'esport. Aquesta és la veritable fita que els motiva a arribar al pol Sud. (font: El Punt)